Conjugació del verb desenforfoguir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenforfoguir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenforfoguir |
|---|---|
| Gerundi | desenforfoguint |
| Participi | desenforfoguit, desenforfoguida, desenforfoguits, desenforfoguides |
Indicatiu
| Present | desenforfoguixc, desenforfoguixes, desenforfoguix, desenforfoguim, desenforfoguiu, desenforfoguixen |
|---|---|
| Futur | desenforfoguiré, desenforfoguiràs, desenforfoguirà, desenforfoguirem, desenforfoguireu, desenforfoguiran |
| Condicional | desenforfoguiria, desenforfoguiries, desenforfoguiria, desenforfoguiríem, desenforfoguiríeu, desenforfoguirien |
| Imperfet | desenforfoguia, desenforfoguies, desenforfoguia, desenforfoguíem, desenforfoguíeu, desenforfoguien |
| Passat simple | desenforfoguí, desenforfoguires, desenforfoguí, desenforfoguírem, desenforfoguíreu, desenforfoguiren |
| Passat perifrastic | vaig desenforfoguir, vares desenforfoguir, va desenforfoguir, vàrem desenforfoguir, vàreu desenforfoguir, varen desenforfoguir |
Subjuntiu
| Present | desenforfoguixca, desenforfoguixques, desenforfoguixca, desenforfoguim, desenforfoguiu, desenforfoguixquen |
|---|---|
| Imperfet | desenforfoguira, desenforfoguires, desenforfoguira, desenforfoguírem, desenforfoguíreu, desenforfoguiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenforfoguix, desenforfoguixca, desenforfoguim, desenforfoguiu, desenforfoguixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.