Conjugació del verb desenforcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenforcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenforcar |
|---|---|
| Gerundi | desenforcant |
| Participi | desenforcat, desenforcada, desenforcats, desenforcades |
Indicatiu
| Present | desenforque, desenforques, desenforca, desenforquem, desenforqueu, desenforquen |
|---|---|
| Futur | desenforcaré, desenforcaràs, desenforcarà, desenforcarem, desenforcareu, desenforcaran |
| Condicional | desenforcaria, desenforcaries, desenforcaria, desenforcaríem, desenforcaríeu, desenforcarien |
| Imperfet | desenforcava, desenforcaves, desenforcava, desenforcàvem, desenforcàveu, desenforcaven |
| Passat simple | desenforquí, desenforcares, desenforcà, desenforcàrem, desenforcàreu, desenforcaren |
| Passat perifrastic | vaig desenforcar, vares desenforcar, va desenforcar, vàrem desenforcar, vàreu desenforcar, varen desenforcar |
Subjuntiu
| Present | desenforque, desenforques, desenforque, desenforquem, desenforqueu, desenforquen |
|---|---|
| Imperfet | desenforcara, desenforcares, desenforcara, desenforcàrem, desenforcàreu, desenforcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenforca, desenforque, desenforquem, desenforqueu, desenforquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.