Conjugació del verb desenfitar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfitar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfitar |
|---|---|
| Gerundi | desenfitant |
| Participi | desenfitat, desenfitada, desenfitats, desenfitades |
Indicatiu
| Present | desenfite, desenfites, desenfita, desenfitem, desenfiteu, desenfiten |
|---|---|
| Futur | desenfitaré, desenfitaràs, desenfitarà, desenfitarem, desenfitareu, desenfitaran |
| Condicional | desenfitaria, desenfitaries, desenfitaria, desenfitaríem, desenfitaríeu, desenfitarien |
| Imperfet | desenfitava, desenfitaves, desenfitava, desenfitàvem, desenfitàveu, desenfitaven |
| Passat simple | desenfití, desenfitares, desenfità, desenfitàrem, desenfitàreu, desenfitaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfitar, vares desenfitar, va desenfitar, vàrem desenfitar, vàreu desenfitar, varen desenfitar |
Subjuntiu
| Present | desenfite, desenfites, desenfite, desenfitem, desenfiteu, desenfiten |
|---|---|
| Imperfet | desenfitara, desenfitares, desenfitara, desenfitàrem, desenfitàreu, desenfitaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfita, desenfite, desenfitem, desenfiteu, desenfiten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.