Conjugació del verb desenfilar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfilar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfilar |
|---|---|
| Gerundi | desenfilant |
| Participi | desenfilat, desenfilada, desenfilats, desenfilades |
Indicatiu
| Present | desenfile, desenfiles, desenfila, desenfilem, desenfileu, desenfilen |
|---|---|
| Futur | desenfilaré, desenfilaràs, desenfilarà, desenfilarem, desenfilareu, desenfilaran |
| Condicional | desenfilaria, desenfilaries, desenfilaria, desenfilaríem, desenfilaríeu, desenfilarien |
| Imperfet | desenfilava, desenfilaves, desenfilava, desenfilàvem, desenfilàveu, desenfilaven |
| Passat simple | desenfilí, desenfilares, desenfilà, desenfilàrem, desenfilàreu, desenfilaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfilar, vares desenfilar, va desenfilar, vàrem desenfilar, vàreu desenfilar, varen desenfilar |
Subjuntiu
| Present | desenfile, desenfiles, desenfile, desenfilem, desenfileu, desenfilen |
|---|---|
| Imperfet | desenfilara, desenfilares, desenfilara, desenfilàrem, desenfilàreu, desenfilaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfila, desenfile, desenfilem, desenfileu, desenfilen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.