Conjugació del verb desenfetgegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfetgegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfetgegar |
|---|---|
| Gerundi | desenfetgegant |
| Participi | desenfetgegat, desenfetgegada, desenfetgegats, desenfetgegades |
Indicatiu
| Present | desenfetgegue, desenfetgegues, desenfetgega, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguen |
|---|---|
| Futur | desenfetgegaré, desenfetgegaràs, desenfetgegarà, desenfetgegarem, desenfetgegareu, desenfetgegaran |
| Condicional | desenfetgegaria, desenfetgegaries, desenfetgegaria, desenfetgegaríem, desenfetgegaríeu, desenfetgegarien |
| Imperfet | desenfetgegava, desenfetgegaves, desenfetgegava, desenfetgegàvem, desenfetgegàveu, desenfetgegaven |
| Passat simple | desenfetgeguí, desenfetgegares, desenfetgegà, desenfetgegàrem, desenfetgegàreu, desenfetgegaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfetgegar, vares desenfetgegar, va desenfetgegar, vàrem desenfetgegar, vàreu desenfetgegar, varen desenfetgegar |
Subjuntiu
| Present | desenfetgegue, desenfetgegues, desenfetgegue, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguen |
|---|---|
| Imperfet | desenfetgegara, desenfetgegares, desenfetgegara, desenfetgegàrem, desenfetgegàreu, desenfetgegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfetgega, desenfetgegue, desenfetgeguem, desenfetgegueu, desenfetgeguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.