Conjugació del verb desenfellonir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfellonir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfellonir |
|---|---|
| Gerundi | desenfellonint |
| Participi | desenfellonit, desenfellonida, desenfellonits, desenfellonides |
Indicatiu
| Present | desenfellonixc, desenfellonixes, desenfellonix, desenfellonim, desenfelloniu, desenfellonixen |
|---|---|
| Futur | desenfelloniré, desenfelloniràs, desenfellonirà, desenfellonirem, desenfellonireu, desenfelloniran |
| Condicional | desenfelloniria, desenfelloniries, desenfelloniria, desenfelloniríem, desenfelloniríeu, desenfellonirien |
| Imperfet | desenfellonia, desenfellonies, desenfellonia, desenfelloníem, desenfelloníeu, desenfellonien |
| Passat simple | desenfelloní, desenfellonires, desenfelloní, desenfellonírem, desenfelloníreu, desenfelloniren |
| Passat perifrastic | vaig desenfellonir, vares desenfellonir, va desenfellonir, vàrem desenfellonir, vàreu desenfellonir, varen desenfellonir |
Subjuntiu
| Present | desenfellonixca, desenfellonixques, desenfellonixca, desenfellonim, desenfelloniu, desenfellonixquen |
|---|---|
| Imperfet | desenfellonira, desenfellonires, desenfellonira, desenfellonírem, desenfelloníreu, desenfelloniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfellonix, desenfellonixca, desenfellonim, desenfelloniu, desenfellonixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.