Conjugació del verb desenfarfegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfarfegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfarfegar |
|---|---|
| Gerundi | desenfarfegant |
| Participi | desenfarfegat, desenfarfegada, desenfarfegats, desenfarfegades |
Indicatiu
| Present | desenfarfegue, desenfarfegues, desenfarfega, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguen |
|---|---|
| Futur | desenfarfegaré, desenfarfegaràs, desenfarfegarà, desenfarfegarem, desenfarfegareu, desenfarfegaran |
| Condicional | desenfarfegaria, desenfarfegaries, desenfarfegaria, desenfarfegaríem, desenfarfegaríeu, desenfarfegarien |
| Imperfet | desenfarfegava, desenfarfegaves, desenfarfegava, desenfarfegàvem, desenfarfegàveu, desenfarfegaven |
| Passat simple | desenfarfeguí, desenfarfegares, desenfarfegà, desenfarfegàrem, desenfarfegàreu, desenfarfegaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfarfegar, vares desenfarfegar, va desenfarfegar, vàrem desenfarfegar, vàreu desenfarfegar, varen desenfarfegar |
Subjuntiu
| Present | desenfarfegue, desenfarfegues, desenfarfegue, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguen |
|---|---|
| Imperfet | desenfarfegara, desenfarfegares, desenfarfegara, desenfarfegàrem, desenfarfegàreu, desenfarfegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfarfega, desenfarfegue, desenfarfeguem, desenfarfegueu, desenfarfeguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.