Conjugació del verb desenfadeir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfadeir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfadeir |
|---|---|
| Gerundi | desenfadeint |
| Participi | desenfadeït, desenfadeïda, desenfadeïts, desenfadeïdes |
Indicatiu
| Present | desenfadeïxc, desenfadeïxes, desenfadeïx, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeïxen |
|---|---|
| Futur | desenfadeiré, desenfadeiràs, desenfadeirà, desenfadeirem, desenfadeireu, desenfadeiran |
| Condicional | desenfadeiria, desenfadeiries, desenfadeiria, desenfadeiríem, desenfadeiríeu, desenfadeirien |
| Imperfet | desenfadeïa, desenfadeïes, desenfadeïa, desenfadeíem, desenfadeíeu, desenfadeïen |
| Passat simple | desenfadeí, desenfadeïres, desenfadeí, desenfadeírem, desenfadeíreu, desenfadeïren |
| Passat perifrastic | vaig desenfadeir, vares desenfadeir, va desenfadeir, vàrem desenfadeir, vàreu desenfadeir, varen desenfadeir |
Subjuntiu
| Present | desenfadeïxca, desenfadeïxques, desenfadeïxca, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeïxquen |
|---|---|
| Imperfet | desenfadeïra, desenfadeïres, desenfadeïra, desenfadeírem, desenfadeíreu, desenfadeïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfadeïx, desenfadeïxca, desenfadeïm, desenfadeïu, desenfadeïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.