Conjugació del verb desenfadar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenfadar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenfadar |
|---|---|
| Gerundi | desenfadant |
| Participi | desenfadat, desenfadada, desenfadats, desenfadades |
Indicatiu
| Present | desenfade, desenfades, desenfada, desenfadem, desenfadeu, desenfaden |
|---|---|
| Futur | desenfadaré, desenfadaràs, desenfadarà, desenfadarem, desenfadareu, desenfadaran |
| Condicional | desenfadaria, desenfadaries, desenfadaria, desenfadaríem, desenfadaríeu, desenfadarien |
| Imperfet | desenfadava, desenfadaves, desenfadava, desenfadàvem, desenfadàveu, desenfadaven |
| Passat simple | desenfadí, desenfadares, desenfadà, desenfadàrem, desenfadàreu, desenfadaren |
| Passat perifrastic | vaig desenfadar, vares desenfadar, va desenfadar, vàrem desenfadar, vàreu desenfadar, varen desenfadar |
Subjuntiu
| Present | desenfade, desenfades, desenfade, desenfadem, desenfadeu, desenfaden |
|---|---|
| Imperfet | desenfadara, desenfadares, desenfadara, desenfadàrem, desenfadàreu, desenfadaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenfada, desenfade, desenfadem, desenfadeu, desenfaden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.