Conjugació del verb desencubellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencubellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencubellar |
|---|---|
| Gerundi | desencubellant |
| Participi | desencubellat, desencubellada, desencubellats, desencubellades |
Indicatiu
| Present | desencubelle, desencubelles, desencubella, desencubellem, desencubelleu, desencubellen |
|---|---|
| Futur | desencubellaré, desencubellaràs, desencubellarà, desencubellarem, desencubellareu, desencubellaran |
| Condicional | desencubellaria, desencubellaries, desencubellaria, desencubellaríem, desencubellaríeu, desencubellarien |
| Imperfet | desencubellava, desencubellaves, desencubellava, desencubellàvem, desencubellàveu, desencubellaven |
| Passat simple | desencubellí, desencubellares, desencubellà, desencubellàrem, desencubellàreu, desencubellaren |
| Passat perifrastic | vaig desencubellar, vares desencubellar, va desencubellar, vàrem desencubellar, vàreu desencubellar, varen desencubellar |
Subjuntiu
| Present | desencubelle, desencubelles, desencubelle, desencubellem, desencubelleu, desencubellen |
|---|---|
| Imperfet | desencubellara, desencubellares, desencubellara, desencubellàrem, desencubellàreu, desencubellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencubella, desencubelle, desencubellem, desencubelleu, desencubellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.