Conjugació del verb desencubar en valencià

Infinitiu

desencubar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desencubat, desencubada, desencubats, desencubades

Gerundi destacat

desencubant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desencubar
Gerundi	desencubant
Participi	desencubat, desencubada, desencubats, desencubades

Present	desencube, desencubes, desencuba, desencubem, desencubeu, desencuben
Futur	desencubaré, desencubaràs, desencubarà, desencubarem, desencubareu, desencubaran
Condicional	desencubaria, desencubaries, desencubaria, desencubaríem, desencubaríeu, desencubarien
Imperfet	desencubava, desencubaves, desencubava, desencubàvem, desencubàveu, desencubaven
Passat simple	desencubí, desencubares, desencubà, desencubàrem, desencubàreu, desencubaren
Passat perifrastic	vaig desencubar, vares desencubar, va desencubar, vàrem desencubar, vàreu desencubar, varen desencubar

Present	desencube, desencubes, desencube, desencubem, desencubeu, desencuben
Imperfet	desencubara, desencubares, desencubara, desencubàrem, desencubàreu, desencubaren

Imperatiu	-, desencuba, desencube, desencubem, desencubeu, desencuben