Conjugació del verb desencovenar en valencià

Infinitiu

desencovenar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desencovenat, desencovenada, desencovenats, desencovenades

Gerundi destacat

desencovenant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desencovenar
Gerundi	desencovenant
Participi	desencovenat, desencovenada, desencovenats, desencovenades

Present	desencovene, desencovenes, desencovena, desencovenem, desencoveneu, desencovenen
Futur	desencovenaré, desencovenaràs, desencovenarà, desencovenarem, desencovenareu, desencovenaran
Condicional	desencovenaria, desencovenaries, desencovenaria, desencovenaríem, desencovenaríeu, desencovenarien
Imperfet	desencovenava, desencovenaves, desencovenava, desencovenàvem, desencovenàveu, desencovenaven
Passat simple	desencovení, desencovenares, desencovenà, desencovenàrem, desencovenàreu, desencovenaren
Passat perifrastic	vaig desencovenar, vares desencovenar, va desencovenar, vàrem desencovenar, vàreu desencovenar, varen desencovenar

Present	desencovene, desencovenes, desencovene, desencovenem, desencoveneu, desencovenen
Imperfet	desencovenara, desencovenares, desencovenara, desencovenàrem, desencovenàreu, desencovenaren

Imperatiu	-, desencovena, desencovene, desencovenem, desencoveneu, desencovenen