Conjugació del verb desencourar en valencià

Infinitiu

desencourar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

desencourat, desencourada, desencourats, desencourades

Gerundi destacat

desencourant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	desencourar
Gerundi	desencourant
Participi	desencourat, desencourada, desencourats, desencourades

Present	desencoure, desencoures, desencoura, desencourem, desencoureu, desencouren
Futur	desencouraré, desencouraràs, desencourarà, desencourarem, desencourareu, desencouraran
Condicional	desencouraria, desencouraries, desencouraria, desencouraríem, desencouraríeu, desencourarien
Imperfet	desencourava, desencouraves, desencourava, desencouràvem, desencouràveu, desencouraven
Passat simple	desencourí, desencourares, desencourà, desencouràrem, desencouràreu, desencouraren
Passat perifrastic	vaig desencourar, vares desencourar, va desencourar, vàrem desencourar, vàreu desencourar, varen desencourar

Present	desencoure, desencoures, desencoure, desencourem, desencoureu, desencouren
Imperfet	desencourara, desencourares, desencourara, desencouràrem, desencouràreu, desencouraren

Imperatiu	-, desencoura, desencoure, desencourem, desencoureu, desencouren