Conjugació del verb desencordillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencordillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencordillar |
|---|---|
| Gerundi | desencordillant |
| Participi | desencordillat, desencordillada, desencordillats, desencordillades |
Indicatiu
| Present | desencordille, desencordilles, desencordilla, desencordillem, desencordilleu, desencordillen |
|---|---|
| Futur | desencordillaré, desencordillaràs, desencordillarà, desencordillarem, desencordillareu, desencordillaran |
| Condicional | desencordillaria, desencordillaries, desencordillaria, desencordillaríem, desencordillaríeu, desencordillarien |
| Imperfet | desencordillava, desencordillaves, desencordillava, desencordillàvem, desencordillàveu, desencordillaven |
| Passat simple | desencordillí, desencordillares, desencordillà, desencordillàrem, desencordillàreu, desencordillaren |
| Passat perifrastic | vaig desencordillar, vares desencordillar, va desencordillar, vàrem desencordillar, vàreu desencordillar, varen desencordillar |
Subjuntiu
| Present | desencordille, desencordilles, desencordille, desencordillem, desencordilleu, desencordillen |
|---|---|
| Imperfet | desencordillara, desencordillares, desencordillara, desencordillàrem, desencordillàreu, desencordillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencordilla, desencordille, desencordillem, desencordilleu, desencordillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.