Conjugació del verb desencordar en valencià

Infinitiu

desencordar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desencordat, desencordada, desencordats, desencordades

Gerundi destacat

desencordant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desencordar
Gerundi	desencordant
Participi	desencordat, desencordada, desencordats, desencordades

Present	desencorde, desencordes, desencorda, desencordem, desencordeu, desencorden
Futur	desencordaré, desencordaràs, desencordarà, desencordarem, desencordareu, desencordaran
Condicional	desencordaria, desencordaries, desencordaria, desencordaríem, desencordaríeu, desencordarien
Imperfet	desencordava, desencordaves, desencordava, desencordàvem, desencordàveu, desencordaven
Passat simple	desencordí, desencordares, desencordà, desencordàrem, desencordàreu, desencordaren
Passat perifrastic	vaig desencordar, vares desencordar, va desencordar, vàrem desencordar, vàreu desencordar, varen desencordar

Present	desencorde, desencordes, desencorde, desencordem, desencordeu, desencorden
Imperfet	desencordara, desencordares, desencordara, desencordàrem, desencordàreu, desencordaren

Imperatiu	-, desencorda, desencorde, desencordem, desencordeu, desencorden