Conjugació del verb desencongir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencongir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencongir |
|---|---|
| Gerundi | desencongint |
| Participi | desencongit, desencongida, desencongits, desencongides |
Indicatiu
| Present | desencongixc, desencongixes, desencongix, desencongim, desencongiu, desencongixen |
|---|---|
| Futur | desencongiré, desencongiràs, desencongirà, desencongirem, desencongireu, desencongiran |
| Condicional | desencongiria, desencongiries, desencongiria, desencongiríem, desencongiríeu, desencongirien |
| Imperfet | desencongia, desencongies, desencongia, desencongíem, desencongíeu, desencongien |
| Passat simple | desencongí, desencongires, desencongí, desencongírem, desencongíreu, desencongiren |
| Passat perifrastic | vaig desencongir, vares desencongir, va desencongir, vàrem desencongir, vàreu desencongir, varen desencongir |
Subjuntiu
| Present | desencongixca, desencongixques, desencongixca, desencongim, desencongiu, desencongixquen |
|---|---|
| Imperfet | desencongira, desencongires, desencongira, desencongírem, desencongíreu, desencongiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencongix, desencongixca, desencongim, desencongiu, desencongixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.