Conjugació del verb desencollir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencollir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencollir |
|---|---|
| Gerundi | desencollint |
| Participi | desencollit, desencollida, desencollits, desencollides |
Indicatiu
| Present | desencullc, desenculls, desencull, desencollim, desencolliu, desencullen |
|---|---|
| Futur | desencolliré, desencolliràs, desencollirà, desencollirem, desencollireu, desencolliran |
| Condicional | desencolliria, desencolliries, desencolliria, desencolliríem, desencolliríeu, desencollirien |
| Imperfet | desencollia, desencollies, desencollia, desencollíem, desencollíeu, desencollien |
| Passat simple | desencollí, desencollires, desencollí, desencollírem, desencollíreu, desencolliren |
| Passat perifrastic | vaig desencollir, vares desencollir, va desencollir, vàrem desencollir, vàreu desencollir, varen desencollir |
Subjuntiu
| Present | desencullga, desencullgues, desencullga, desencullgam / desencollim, desencullgau / desencolliu, desencullguen |
|---|---|
| Imperfet | desencollira, desencollires, desencollira, desencollírem, desencollíreu, desencolliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencull, desencullga, desencullgam / desencollim, desencullgau / desencolliu, desencullguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.