Conjugació del verb desencollar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencollar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencollar |
|---|---|
| Gerundi | desencollant |
| Participi | desencollat, desencollada, desencollats, desencollades |
Indicatiu
| Present | desencolle, desencolles, desencolla, desencollem, desencolleu, desencollen |
|---|---|
| Futur | desencollaré, desencollaràs, desencollarà, desencollarem, desencollareu, desencollaran |
| Condicional | desencollaria, desencollaries, desencollaria, desencollaríem, desencollaríeu, desencollarien |
| Imperfet | desencollava, desencollaves, desencollava, desencollàvem, desencollàveu, desencollaven |
| Passat simple | desencollí, desencollares, desencollà, desencollàrem, desencollàreu, desencollaren |
| Passat perifrastic | vaig desencollar, vares desencollar, va desencollar, vàrem desencollar, vàreu desencollar, varen desencollar |
Subjuntiu
| Present | desencolle, desencolles, desencolle, desencollem, desencolleu, desencollen |
|---|---|
| Imperfet | desencollara, desencollares, desencollara, desencollàrem, desencollàreu, desencollaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencolla, desencolle, desencollem, desencolleu, desencollen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.