Conjugació del verb desencolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencolar |
|---|---|
| Gerundi | desencolant |
| Participi | desencolat, desencolada, desencolats, desencolades |
Indicatiu
| Present | desencole, desencoles, desencola, desencolem, desencoleu, desencolen |
|---|---|
| Futur | desencolaré, desencolaràs, desencolarà, desencolarem, desencolareu, desencolaran |
| Condicional | desencolaria, desencolaries, desencolaria, desencolaríem, desencolaríeu, desencolarien |
| Imperfet | desencolava, desencolaves, desencolava, desencolàvem, desencolàveu, desencolaven |
| Passat simple | desencolí, desencolares, desencolà, desencolàrem, desencolàreu, desencolaren |
| Passat perifrastic | vaig desencolar, vares desencolar, va desencolar, vàrem desencolar, vàreu desencolar, varen desencolar |
Subjuntiu
| Present | desencole, desencoles, desencole, desencolem, desencoleu, desencolen |
|---|---|
| Imperfet | desencolara, desencolares, desencolara, desencolàrem, desencolàreu, desencolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencola, desencole, desencolem, desencoleu, desencolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.