Conjugació del verb desenclavillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenclavillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenclavillar |
|---|---|
| Gerundi | desenclavillant |
| Participi | desenclavillat, desenclavillada, desenclavillats, desenclavillades |
Indicatiu
| Present | desenclaville, desenclavilles, desenclavilla, desenclavillem, desenclavilleu, desenclavillen |
|---|---|
| Futur | desenclavillaré, desenclavillaràs, desenclavillarà, desenclavillarem, desenclavillareu, desenclavillaran |
| Condicional | desenclavillaria, desenclavillaries, desenclavillaria, desenclavillaríem, desenclavillaríeu, desenclavillarien |
| Imperfet | desenclavillava, desenclavillaves, desenclavillava, desenclavillàvem, desenclavillàveu, desenclavillaven |
| Passat simple | desenclavillí, desenclavillares, desenclavillà, desenclavillàrem, desenclavillàreu, desenclavillaren |
| Passat perifrastic | vaig desenclavillar, vares desenclavillar, va desenclavillar, vàrem desenclavillar, vàreu desenclavillar, varen desenclavillar |
Subjuntiu
| Present | desenclaville, desenclavilles, desenclaville, desenclavillem, desenclavilleu, desenclavillen |
|---|---|
| Imperfet | desenclavillara, desenclavillares, desenclavillara, desenclavillàrem, desenclavillàreu, desenclavillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenclavilla, desenclaville, desenclavillem, desenclavilleu, desenclavillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.