Conjugació del verb desencertar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencertar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencertar |
|---|---|
| Gerundi | desencertant |
| Participi | desencertat, desencertada, desencertats, desencertades |
Indicatiu
| Present | desencerte, desencertes, desencerta, desencertem, desencerteu, desencerten |
|---|---|
| Futur | desencertaré, desencertaràs, desencertarà, desencertarem, desencertareu, desencertaran |
| Condicional | desencertaria, desencertaries, desencertaria, desencertaríem, desencertaríeu, desencertarien |
| Imperfet | desencertava, desencertaves, desencertava, desencertàvem, desencertàveu, desencertaven |
| Passat simple | desencertí, desencertares, desencertà, desencertàrem, desencertàreu, desencertaren |
| Passat perifrastic | vaig desencertar, vares desencertar, va desencertar, vàrem desencertar, vàreu desencertar, varen desencertar |
Subjuntiu
| Present | desencerte, desencertes, desencerte, desencertem, desencerteu, desencerten |
|---|---|
| Imperfet | desencertara, desencertares, desencertara, desencertàrem, desencertàreu, desencertaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencerta, desencerte, desencertem, desencerteu, desencerten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.