Conjugació del verb desencavalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencavalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencavalcar |
|---|---|
| Gerundi | desencavalcant |
| Participi | desencavalcat, desencavalcada, desencavalcats, desencavalcades |
Indicatiu
| Present | desencavalque, desencavalques, desencavalca, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquen |
|---|---|
| Futur | desencavalcaré, desencavalcaràs, desencavalcarà, desencavalcarem, desencavalcareu, desencavalcaran |
| Condicional | desencavalcaria, desencavalcaries, desencavalcaria, desencavalcaríem, desencavalcaríeu, desencavalcarien |
| Imperfet | desencavalcava, desencavalcaves, desencavalcava, desencavalcàvem, desencavalcàveu, desencavalcaven |
| Passat simple | desencavalquí, desencavalcares, desencavalcà, desencavalcàrem, desencavalcàreu, desencavalcaren |
| Passat perifrastic | vaig desencavalcar, vares desencavalcar, va desencavalcar, vàrem desencavalcar, vàreu desencavalcar, varen desencavalcar |
Subjuntiu
| Present | desencavalque, desencavalques, desencavalque, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquen |
|---|---|
| Imperfet | desencavalcara, desencavalcares, desencavalcara, desencavalcàrem, desencavalcàreu, desencavalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencavalca, desencavalque, desencavalquem, desencavalqueu, desencavalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.