Conjugació del verb desencativar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencativar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencativar |
|---|---|
| Gerundi | desencativant |
| Participi | desencativat, desencativada, desencativats, desencativades |
Indicatiu
| Present | desencative, desencatives, desencativa, desencativem, desencativeu, desencativen |
|---|---|
| Futur | desencativaré, desencativaràs, desencativarà, desencativarem, desencativareu, desencativaran |
| Condicional | desencativaria, desencativaries, desencativaria, desencativaríem, desencativaríeu, desencativarien |
| Imperfet | desencativava, desencativaves, desencativava, desencativàvem, desencativàveu, desencativaven |
| Passat simple | desencativí, desencativares, desencativà, desencativàrem, desencativàreu, desencativaren |
| Passat perifrastic | vaig desencativar, vares desencativar, va desencativar, vàrem desencativar, vàreu desencativar, varen desencativar |
Subjuntiu
| Present | desencative, desencatives, desencative, desencativem, desencativeu, desencativen |
|---|---|
| Imperfet | desencativara, desencativares, desencativara, desencativàrem, desencativàreu, desencativaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencativa, desencative, desencativem, desencativeu, desencativen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.