Conjugació del verb desencatifar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencatifar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencatifar |
|---|---|
| Gerundi | desencatifant |
| Participi | desencatifat, desencatifada, desencatifats, desencatifades |
Indicatiu
| Present | desencatife, desencatifes, desencatifa, desencatifem, desencatifeu, desencatifen |
|---|---|
| Futur | desencatifaré, desencatifaràs, desencatifarà, desencatifarem, desencatifareu, desencatifaran |
| Condicional | desencatifaria, desencatifaries, desencatifaria, desencatifaríem, desencatifaríeu, desencatifarien |
| Imperfet | desencatifava, desencatifaves, desencatifava, desencatifàvem, desencatifàveu, desencatifaven |
| Passat simple | desencatifí, desencatifares, desencatifà, desencatifàrem, desencatifàreu, desencatifaren |
| Passat perifrastic | vaig desencatifar, vares desencatifar, va desencatifar, vàrem desencatifar, vàreu desencatifar, varen desencatifar |
Subjuntiu
| Present | desencatife, desencatifes, desencatife, desencatifem, desencatifeu, desencatifen |
|---|---|
| Imperfet | desencatifara, desencatifares, desencatifara, desencatifàrem, desencatifàreu, desencatifaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencatifa, desencatife, desencatifem, desencatifeu, desencatifen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.