Conjugació del verb desencarrilar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencarrilar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencarrilar |
|---|---|
| Gerundi | desencarrilant |
| Participi | desencarrilat, desencarrilada, desencarrilats, desencarrilades |
Indicatiu
| Present | desencarrile, desencarriles, desencarrila, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilen |
|---|---|
| Futur | desencarrilaré, desencarrilaràs, desencarrilarà, desencarrilarem, desencarrilareu, desencarrilaran |
| Condicional | desencarrilaria, desencarrilaries, desencarrilaria, desencarrilaríem, desencarrilaríeu, desencarrilarien |
| Imperfet | desencarrilava, desencarrilaves, desencarrilava, desencarrilàvem, desencarrilàveu, desencarrilaven |
| Passat simple | desencarrilí, desencarrilares, desencarrilà, desencarrilàrem, desencarrilàreu, desencarrilaren |
| Passat perifrastic | vaig desencarrilar, vares desencarrilar, va desencarrilar, vàrem desencarrilar, vàreu desencarrilar, varen desencarrilar |
Subjuntiu
| Present | desencarrile, desencarriles, desencarrile, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilen |
|---|---|
| Imperfet | desencarrilara, desencarrilares, desencarrilara, desencarrilàrem, desencarrilàreu, desencarrilaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencarrila, desencarrile, desencarrilem, desencarrileu, desencarrilen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.