Conjugació del verb desencarranquinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencarranquinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencarranquinar |
|---|---|
| Gerundi | desencarranquinant |
| Participi | desencarranquinat, desencarranquinada, desencarranquinats, desencarranquinades |
Indicatiu
| Present | desencarranquine, desencarranquines, desencarranquina, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinen |
|---|---|
| Futur | desencarranquinaré, desencarranquinaràs, desencarranquinarà, desencarranquinarem, desencarranquinareu, desencarranquinaran |
| Condicional | desencarranquinaria, desencarranquinaries, desencarranquinaria, desencarranquinaríem, desencarranquinaríeu, desencarranquinarien |
| Imperfet | desencarranquinava, desencarranquinaves, desencarranquinava, desencarranquinàvem, desencarranquinàveu, desencarranquinaven |
| Passat simple | desencarranquiní, desencarranquinares, desencarranquinà, desencarranquinàrem, desencarranquinàreu, desencarranquinaren |
| Passat perifrastic | vaig desencarranquinar, vares desencarranquinar, va desencarranquinar, vàrem desencarranquinar, vàreu desencarranquinar, varen desencarranquinar |
Subjuntiu
| Present | desencarranquine, desencarranquines, desencarranquine, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinen |
|---|---|
| Imperfet | desencarranquinara, desencarranquinares, desencarranquinara, desencarranquinàrem, desencarranquinàreu, desencarranquinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencarranquina, desencarranquine, desencarranquinem, desencarranquineu, desencarranquinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.