Conjugació del verb desencarir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencarir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencarir |
|---|---|
| Gerundi | desencarint |
| Participi | desencarit, desencarida, desencarits, desencarides |
Indicatiu
| Present | desencarixc, desencarixes, desencarix, desencarim, desencariu, desencarixen |
|---|---|
| Futur | desencariré, desencariràs, desencarirà, desencarirem, desencarireu, desencariran |
| Condicional | desencariria, desencariries, desencariria, desencariríem, desencariríeu, desencaririen |
| Imperfet | desencaria, desencaries, desencaria, desencaríem, desencaríeu, desencarien |
| Passat simple | desencarí, desencarires, desencarí, desencarírem, desencaríreu, desencariren |
| Passat perifrastic | vaig desencarir, vares desencarir, va desencarir, vàrem desencarir, vàreu desencarir, varen desencarir |
Subjuntiu
| Present | desencarixca, desencarixques, desencarixca, desencarim, desencariu, desencarixquen |
|---|---|
| Imperfet | desencarira, desencarires, desencarira, desencarírem, desencaríreu, desencariren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencarix, desencarixca, desencarim, desencariu, desencarixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.