Conjugació del verb desencarir en valencià

Infinitiu

desencarir

Família

Tercera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desencarit, desencarida, desencarits, desencarides

Gerundi destacat

desencarint

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desencarir
Gerundi	desencarint
Participi	desencarit, desencarida, desencarits, desencarides

Present	desencarixc, desencarixes, desencarix, desencarim, desencariu, desencarixen
Futur	desencariré, desencariràs, desencarirà, desencarirem, desencarireu, desencariran
Condicional	desencariria, desencariries, desencariria, desencariríem, desencariríeu, desencaririen
Imperfet	desencaria, desencaries, desencaria, desencaríem, desencaríeu, desencarien
Passat simple	desencarí, desencarires, desencarí, desencarírem, desencaríreu, desencariren
Passat perifrastic	vaig desencarir, vares desencarir, va desencarir, vàrem desencarir, vàreu desencarir, varen desencarir

Present	desencarixca, desencarixques, desencarixca, desencarim, desencariu, desencarixquen
Imperfet	desencarira, desencarires, desencarira, desencarírem, desencaríreu, desencariren

Imperatiu	-, desencarix, desencarixca, desencarim, desencariu, desencarixquen