Conjugació del verb desencarcarar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencarcarar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencarcarar |
|---|---|
| Gerundi | desencarcarant |
| Participi | desencarcarat, desencarcarada, desencarcarats, desencarcarades |
Indicatiu
| Present | desencarcare, desencarcares, desencarcara, desencarcarem, desencarcareu, desencarcaren |
|---|---|
| Futur | desencarcararé, desencarcararàs, desencarcararà, desencarcararem, desencarcarareu, desencarcararan |
| Condicional | desencarcararia, desencarcararies, desencarcararia, desencarcararíem, desencarcararíeu, desencarcararien |
| Imperfet | desencarcarava, desencarcaraves, desencarcarava, desencarcaràvem, desencarcaràveu, desencarcaraven |
| Passat simple | desencarcarí, desencarcarares, desencarcarà, desencarcaràrem, desencarcaràreu, desencarcararen |
| Passat perifrastic | vaig desencarcarar, vares desencarcarar, va desencarcarar, vàrem desencarcarar, vàreu desencarcarar, varen desencarcarar |
Subjuntiu
| Present | desencarcare, desencarcares, desencarcare, desencarcarem, desencarcareu, desencarcaren |
|---|---|
| Imperfet | desencarcarara, desencarcarares, desencarcarara, desencarcaràrem, desencarcaràreu, desencarcararen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencarcara, desencarcare, desencarcarem, desencarcareu, desencarcaren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.