Conjugació del verb desencarar en valencià

Infinitiu

desencarar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

desencarat, desencarada, desencarats, desencarades

Gerundi destacat

desencarant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	desencarar
Gerundi	desencarant
Participi	desencarat, desencarada, desencarats, desencarades

Present	desencare, desencares, desencara, desencarem, desencareu, desencaren
Futur	desencararé, desencararàs, desencararà, desencararem, desencarareu, desencararan
Condicional	desencararia, desencararies, desencararia, desencararíem, desencararíeu, desencararien
Imperfet	desencarava, desencaraves, desencarava, desencaràvem, desencaràveu, desencaraven
Passat simple	desencarí, desencarares, desencarà, desencaràrem, desencaràreu, desencararen
Passat perifrastic	vaig desencarar, vares desencarar, va desencarar, vàrem desencarar, vàreu desencarar, varen desencarar

Present	desencare, desencares, desencare, desencarem, desencareu, desencaren
Imperfet	desencarara, desencarares, desencarara, desencaràrem, desencaràreu, desencararen

Imperatiu	-, desencara, desencare, desencarem, desencareu, desencaren