Conjugació del verb desencarar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencarar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencarar |
|---|---|
| Gerundi | desencarant |
| Participi | desencarat, desencarada, desencarats, desencarades |
Indicatiu
| Present | desencare, desencares, desencara, desencarem, desencareu, desencaren |
|---|---|
| Futur | desencararé, desencararàs, desencararà, desencararem, desencarareu, desencararan |
| Condicional | desencararia, desencararies, desencararia, desencararíem, desencararíeu, desencararien |
| Imperfet | desencarava, desencaraves, desencarava, desencaràvem, desencaràveu, desencaraven |
| Passat simple | desencarí, desencarares, desencarà, desencaràrem, desencaràreu, desencararen |
| Passat perifrastic | vaig desencarar, vares desencarar, va desencarar, vàrem desencarar, vàreu desencarar, varen desencarar |
Subjuntiu
| Present | desencare, desencares, desencare, desencarem, desencareu, desencaren |
|---|---|
| Imperfet | desencarara, desencarares, desencarara, desencaràrem, desencaràreu, desencararen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencara, desencare, desencarem, desencareu, desencaren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.