Conjugació del verb desencantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencantar |
|---|---|
| Gerundi | desencantant |
| Participi | desencantat, desencantada, desencantats, desencantades |
Indicatiu
| Present | desencante, desencantes, desencanta, desencantem, desencanteu, desencanten |
|---|---|
| Futur | desencantaré, desencantaràs, desencantarà, desencantarem, desencantareu, desencantaran |
| Condicional | desencantaria, desencantaries, desencantaria, desencantaríem, desencantaríeu, desencantarien |
| Imperfet | desencantava, desencantaves, desencantava, desencantàvem, desencantàveu, desencantaven |
| Passat simple | desencantí, desencantares, desencantà, desencantàrem, desencantàreu, desencantaren |
| Passat perifrastic | vaig desencantar, vares desencantar, va desencantar, vàrem desencantar, vàreu desencantar, varen desencantar |
Subjuntiu
| Present | desencante, desencantes, desencante, desencantem, desencanteu, desencanten |
|---|---|
| Imperfet | desencantara, desencantares, desencantara, desencantàrem, desencantàreu, desencantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencanta, desencante, desencantem, desencanteu, desencanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.