Conjugació del verb desencaminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencaminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencaminar |
|---|---|
| Gerundi | desencaminant |
| Participi | desencaminat, desencaminada, desencaminats, desencaminades |
Indicatiu
| Present | desencamine, desencamines, desencamina, desencaminem, desencamineu, desencaminen |
|---|---|
| Futur | desencaminaré, desencaminaràs, desencaminarà, desencaminarem, desencaminareu, desencaminaran |
| Condicional | desencaminaria, desencaminaries, desencaminaria, desencaminaríem, desencaminaríeu, desencaminarien |
| Imperfet | desencaminava, desencaminaves, desencaminava, desencaminàvem, desencaminàveu, desencaminaven |
| Passat simple | desencaminí, desencaminares, desencaminà, desencaminàrem, desencaminàreu, desencaminaren |
| Passat perifrastic | vaig desencaminar, vares desencaminar, va desencaminar, vàrem desencaminar, vàreu desencaminar, varen desencaminar |
Subjuntiu
| Present | desencamine, desencamines, desencamine, desencaminem, desencamineu, desencaminen |
|---|---|
| Imperfet | desencaminara, desencaminares, desencaminara, desencaminàrem, desencaminàreu, desencaminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencamina, desencamine, desencaminem, desencamineu, desencaminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.