Conjugació del verb desencallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencallar |
|---|---|
| Gerundi | desencallant |
| Participi | desencallat, desencallada, desencallats, desencallades |
Indicatiu
| Present | desencalle, desencalles, desencalla, desencallem, desencalleu, desencallen |
|---|---|
| Futur | desencallaré, desencallaràs, desencallarà, desencallarem, desencallareu, desencallaran |
| Condicional | desencallaria, desencallaries, desencallaria, desencallaríem, desencallaríeu, desencallarien |
| Imperfet | desencallava, desencallaves, desencallava, desencallàvem, desencallàveu, desencallaven |
| Passat simple | desencallí, desencallares, desencallà, desencallàrem, desencallàreu, desencallaren |
| Passat perifrastic | vaig desencallar, vares desencallar, va desencallar, vàrem desencallar, vàreu desencallar, varen desencallar |
Subjuntiu
| Present | desencalle, desencalles, desencalle, desencallem, desencalleu, desencallen |
|---|---|
| Imperfet | desencallara, desencallares, desencallara, desencallàrem, desencallàreu, desencallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencalla, desencalle, desencallem, desencalleu, desencallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.