Conjugació del verb desencalcinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencalcinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desencalcinar |
|---|---|
| Gerundi | desencalcinant |
| Participi | desencalcinat, desencalcinada, desencalcinats, desencalcinades |
Indicatiu
| Present | desencalcine, desencalcines, desencalcina, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinen |
|---|---|
| Futur | desencalcinaré, desencalcinaràs, desencalcinarà, desencalcinarem, desencalcinareu, desencalcinaran |
| Condicional | desencalcinaria, desencalcinaries, desencalcinaria, desencalcinaríem, desencalcinaríeu, desencalcinarien |
| Imperfet | desencalcinava, desencalcinaves, desencalcinava, desencalcinàvem, desencalcinàveu, desencalcinaven |
| Passat simple | desencalciní, desencalcinares, desencalcinà, desencalcinàrem, desencalcinàreu, desencalcinaren |
| Passat perifrastic | vaig desencalcinar, vares desencalcinar, va desencalcinar, vàrem desencalcinar, vàreu desencalcinar, varen desencalcinar |
Subjuntiu
| Present | desencalcine, desencalcines, desencalcine, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinen |
|---|---|
| Imperfet | desencalcinara, desencalcinares, desencalcinara, desencalcinàrem, desencalcinàreu, desencalcinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencalcina, desencalcine, desencalcinem, desencalcineu, desencalcinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.