Conjugació del verb desencalar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desencalar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desencalar |
|---|---|
| Gerundi | desencalant |
| Participi | desencalat, desencalada, desencalats, desencalades |
Indicatiu
| Present | desencale, desencales, desencala, desencalem, desencaleu, desencalen |
|---|---|
| Futur | desencalaré, desencalaràs, desencalarà, desencalarem, desencalareu, desencalaran |
| Condicional | desencalaria, desencalaries, desencalaria, desencalaríem, desencalaríeu, desencalarien |
| Imperfet | desencalava, desencalaves, desencalava, desencalàvem, desencalàveu, desencalaven |
| Passat simple | desencalí, desencalares, desencalà, desencalàrem, desencalàreu, desencalaren |
| Passat perifrastic | vaig desencalar, vares desencalar, va desencalar, vàrem desencalar, vàreu desencalar, varen desencalar |
Subjuntiu
| Present | desencale, desencales, desencale, desencalem, desencaleu, desencalen |
|---|---|
| Imperfet | desencalara, desencalares, desencalara, desencalàrem, desencalàreu, desencalaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desencala, desencale, desencalem, desencaleu, desencalen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.