Conjugació del verb desenamorar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desenamorar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desenamorar |
|---|---|
| Gerundi | desenamorant |
| Participi | desenamorat, desenamorada, desenamorats, desenamorades |
Indicatiu
| Present | desenamore, desenamores, desenamora, desenamorem, desenamoreu, desenamoren |
|---|---|
| Futur | desenamoraré, desenamoraràs, desenamorarà, desenamorarem, desenamorareu, desenamoraran |
| Condicional | desenamoraria, desenamoraries, desenamoraria, desenamoraríem, desenamoraríeu, desenamorarien |
| Imperfet | desenamorava, desenamoraves, desenamorava, desenamoràvem, desenamoràveu, desenamoraven |
| Passat simple | desenamorí, desenamorares, desenamorà, desenamoràrem, desenamoràreu, desenamoraren |
| Passat perifrastic | vaig desenamorar, vares desenamorar, va desenamorar, vàrem desenamorar, vàreu desenamorar, varen desenamorar |
Subjuntiu
| Present | desenamore, desenamores, desenamore, desenamorem, desenamoreu, desenamoren |
|---|---|
| Imperfet | desenamorara, desenamorares, desenamorara, desenamoràrem, desenamoràreu, desenamoraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desenamora, desenamore, desenamorem, desenamoreu, desenamoren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.