Conjugació del verb desempeguntar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desempeguntar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desempeguntar |
|---|---|
| Gerundi | desempeguntant |
| Participi | desempeguntat, desempeguntada, desempeguntats, desempeguntades |
Indicatiu
| Present | desempegunte, desempeguntes, desempegunta, desempeguntem, desempegunteu, desempegunten |
|---|---|
| Futur | desempeguntaré, desempeguntaràs, desempeguntarà, desempeguntarem, desempeguntareu, desempeguntaran |
| Condicional | desempeguntaria, desempeguntaries, desempeguntaria, desempeguntaríem, desempeguntaríeu, desempeguntarien |
| Imperfet | desempeguntava, desempeguntaves, desempeguntava, desempeguntàvem, desempeguntàveu, desempeguntaven |
| Passat simple | desempeguntí, desempeguntares, desempeguntà, desempeguntàrem, desempeguntàreu, desempeguntaren |
| Passat perifrastic | vaig desempeguntar, vares desempeguntar, va desempeguntar, vàrem desempeguntar, vàreu desempeguntar, varen desempeguntar |
Subjuntiu
| Present | desempegunte, desempeguntes, desempegunte, desempeguntem, desempegunteu, desempegunten |
|---|---|
| Imperfet | desempeguntara, desempeguntares, desempeguntara, desempeguntàrem, desempeguntàreu, desempeguntaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desempegunta, desempegunte, desempeguntem, desempegunteu, desempegunten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.