Conjugació del verb desemparellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desemparellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desemparellar |
|---|---|
| Gerundi | desemparellant |
| Participi | desemparellat, desemparellada, desemparellats, desemparellades |
Indicatiu
| Present | desemparelle, desemparelles, desemparella, desemparellem, desemparelleu, desemparellen |
|---|---|
| Futur | desemparellaré, desemparellaràs, desemparellarà, desemparellarem, desemparellareu, desemparellaran |
| Condicional | desemparellaria, desemparellaries, desemparellaria, desemparellaríem, desemparellaríeu, desemparellarien |
| Imperfet | desemparellava, desemparellaves, desemparellava, desemparellàvem, desemparellàveu, desemparellaven |
| Passat simple | desemparellí, desemparellares, desemparellà, desemparellàrem, desemparellàreu, desemparellaren |
| Passat perifrastic | vaig desemparellar, vares desemparellar, va desemparellar, vàrem desemparellar, vàreu desemparellar, varen desemparellar |
Subjuntiu
| Present | desemparelle, desemparelles, desemparelle, desemparellem, desemparelleu, desemparellen |
|---|---|
| Imperfet | desemparellara, desemparellares, desemparellara, desemparellàrem, desemparellàreu, desemparellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desemparella, desemparelle, desemparellem, desemparelleu, desemparellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.