Conjugació del verb desemparar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desemparar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desemparar |
|---|---|
| Gerundi | desemparant |
| Participi | desemparat, desemparada, desemparats, desemparades |
Indicatiu
| Present | desempare, desempares, desempara, desemparem, desempareu, desemparen |
|---|---|
| Futur | desempararé, desempararàs, desempararà, desempararem, desemparareu, desempararan |
| Condicional | desempararia, desempararies, desempararia, desempararíem, desempararíeu, desempararien |
| Imperfet | desemparava, desemparaves, desemparava, desemparàvem, desemparàveu, desemparaven |
| Passat simple | desemparí, desemparares, desemparà, desemparàrem, desemparàreu, desempararen |
| Passat perifrastic | vaig desemparar, vares desemparar, va desemparar, vàrem desemparar, vàreu desemparar, varen desemparar |
Subjuntiu
| Present | desempare, desempares, desempare, desemparem, desempareu, desemparen |
|---|---|
| Imperfet | desemparara, desemparares, desemparara, desemparàrem, desemparàreu, desempararen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desempara, desempare, desemparem, desempareu, desemparen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.