Conjugació del verb desempacar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desempacar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desempacar |
|---|---|
| Gerundi | desempacant |
| Participi | desempacat, desempacada, desempacats, desempacades |
Indicatiu
| Present | desempaque, desempaques, desempaca, desempaquem, desempaqueu, desempaquen |
|---|---|
| Futur | desempacaré, desempacaràs, desempacarà, desempacarem, desempacareu, desempacaran |
| Condicional | desempacaria, desempacaries, desempacaria, desempacaríem, desempacaríeu, desempacarien |
| Imperfet | desempacava, desempacaves, desempacava, desempacàvem, desempacàveu, desempacaven |
| Passat simple | desempaquí, desempacares, desempacà, desempacàrem, desempacàreu, desempacaren |
| Passat perifrastic | vaig desempacar, vares desempacar, va desempacar, vàrem desempacar, vàreu desempacar, varen desempacar |
Subjuntiu
| Present | desempaque, desempaques, desempaque, desempaquem, desempaqueu, desempaquen |
|---|---|
| Imperfet | desempacara, desempacares, desempacara, desempacàrem, desempacàreu, desempacaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desempaca, desempaque, desempaquem, desempaqueu, desempaquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.