Conjugació del verb desemmarcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desemmarcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desemmarcar |
|---|---|
| Gerundi | desemmarcant |
| Participi | desemmarcat, desemmarcada, desemmarcats, desemmarcades |
Indicatiu
| Present | desemmarque, desemmarques, desemmarca, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquen |
|---|---|
| Futur | desemmarcaré, desemmarcaràs, desemmarcarà, desemmarcarem, desemmarcareu, desemmarcaran |
| Condicional | desemmarcaria, desemmarcaries, desemmarcaria, desemmarcaríem, desemmarcaríeu, desemmarcarien |
| Imperfet | desemmarcava, desemmarcaves, desemmarcava, desemmarcàvem, desemmarcàveu, desemmarcaven |
| Passat simple | desemmarquí, desemmarcares, desemmarcà, desemmarcàrem, desemmarcàreu, desemmarcaren |
| Passat perifrastic | vaig desemmarcar, vares desemmarcar, va desemmarcar, vàrem desemmarcar, vàreu desemmarcar, varen desemmarcar |
Subjuntiu
| Present | desemmarque, desemmarques, desemmarque, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquen |
|---|---|
| Imperfet | desemmarcara, desemmarcares, desemmarcara, desemmarcàrem, desemmarcàreu, desemmarcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desemmarca, desemmarque, desemmarquem, desemmarqueu, desemmarquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.