Conjugació del verb desemmantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desemmantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desemmantar |
|---|---|
| Gerundi | desemmantant |
| Participi | desemmantat, desemmantada, desemmantats, desemmantades |
Indicatiu
| Present | desemmante, desemmantes, desemmanta, desemmantem, desemmanteu, desemmanten |
|---|---|
| Futur | desemmantaré, desemmantaràs, desemmantarà, desemmantarem, desemmantareu, desemmantaran |
| Condicional | desemmantaria, desemmantaries, desemmantaria, desemmantaríem, desemmantaríeu, desemmantarien |
| Imperfet | desemmantava, desemmantaves, desemmantava, desemmantàvem, desemmantàveu, desemmantaven |
| Passat simple | desemmantí, desemmantares, desemmantà, desemmantàrem, desemmantàreu, desemmantaren |
| Passat perifrastic | vaig desemmantar, vares desemmantar, va desemmantar, vàrem desemmantar, vàreu desemmantar, varen desemmantar |
Subjuntiu
| Present | desemmante, desemmantes, desemmante, desemmantem, desemmanteu, desemmanten |
|---|---|
| Imperfet | desemmantara, desemmantares, desemmantara, desemmantàrem, desemmantàreu, desemmantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desemmanta, desemmante, desemmantem, desemmanteu, desemmanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.