Conjugació del verb desemmallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desemmallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desemmallar |
|---|---|
| Gerundi | desemmallant |
| Participi | desemmallat, desemmallada, desemmallats, desemmallades |
Indicatiu
| Present | desemmalle, desemmalles, desemmalla, desemmallem, desemmalleu, desemmallen |
|---|---|
| Futur | desemmallaré, desemmallaràs, desemmallarà, desemmallarem, desemmallareu, desemmallaran |
| Condicional | desemmallaria, desemmallaries, desemmallaria, desemmallaríem, desemmallaríeu, desemmallarien |
| Imperfet | desemmallava, desemmallaves, desemmallava, desemmallàvem, desemmallàveu, desemmallaven |
| Passat simple | desemmallí, desemmallares, desemmallà, desemmallàrem, desemmallàreu, desemmallaren |
| Passat perifrastic | vaig desemmallar, vares desemmallar, va desemmallar, vàrem desemmallar, vàreu desemmallar, varen desemmallar |
Subjuntiu
| Present | desemmalle, desemmalles, desemmalle, desemmallem, desemmalleu, desemmallen |
|---|---|
| Imperfet | desemmallara, desemmallares, desemmallara, desemmallàrem, desemmallàreu, desemmallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desemmalla, desemmalle, desemmallem, desemmalleu, desemmallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.