Conjugació del verb desembromar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembromar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desembromar |
|---|---|
| Gerundi | desembromant |
| Participi | desembromat, desembromada, desembromats, desembromades |
Indicatiu
| Present | desembrome, desembromes, desembroma, desembromem, desembromeu, desembromen |
|---|---|
| Futur | desembromaré, desembromaràs, desembromarà, desembromarem, desembromareu, desembromaran |
| Condicional | desembromaria, desembromaries, desembromaria, desembromaríem, desembromaríeu, desembromarien |
| Imperfet | desembromava, desembromaves, desembromava, desembromàvem, desembromàveu, desembromaven |
| Passat simple | desembromí, desembromares, desembromà, desembromàrem, desembromàreu, desembromaren |
| Passat perifrastic | vaig desembromar, vares desembromar, va desembromar, vàrem desembromar, vàreu desembromar, varen desembromar |
Subjuntiu
| Present | desembrome, desembromes, desembrome, desembromem, desembromeu, desembromen |
|---|---|
| Imperfet | desembromara, desembromares, desembromara, desembromàrem, desembromàreu, desembromaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembroma, desembrome, desembromem, desembromeu, desembromen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.