Conjugació del verb desembrocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembrocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desembrocar |
|---|---|
| Gerundi | desembrocant |
| Participi | desembrocat, desembrocada, desembrocats, desembrocades |
Indicatiu
| Present | desembroque, desembroques, desembroca, desembroquem, desembroqueu, desembroquen |
|---|---|
| Futur | desembrocaré, desembrocaràs, desembrocarà, desembrocarem, desembrocareu, desembrocaran |
| Condicional | desembrocaria, desembrocaries, desembrocaria, desembrocaríem, desembrocaríeu, desembrocarien |
| Imperfet | desembrocava, desembrocaves, desembrocava, desembrocàvem, desembrocàveu, desembrocaven |
| Passat simple | desembroquí, desembrocares, desembrocà, desembrocàrem, desembrocàreu, desembrocaren |
| Passat perifrastic | vaig desembrocar, vares desembrocar, va desembrocar, vàrem desembrocar, vàreu desembrocar, varen desembrocar |
Subjuntiu
| Present | desembroque, desembroques, desembroque, desembroquem, desembroqueu, desembroquen |
|---|---|
| Imperfet | desembrocara, desembrocares, desembrocara, desembrocàrem, desembrocàreu, desembrocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembroca, desembroque, desembroquem, desembroqueu, desembroquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.