Conjugació del verb desembriagar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembriagar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desembriagar |
|---|---|
| Gerundi | desembriagant |
| Participi | desembriagat, desembriagada, desembriagats, desembriagades |
Indicatiu
| Present | desembriague, desembriagues, desembriaga, desembriaguem, desembriagueu, desembriaguen |
|---|---|
| Futur | desembriagaré, desembriagaràs, desembriagarà, desembriagarem, desembriagareu, desembriagaran |
| Condicional | desembriagaria, desembriagaries, desembriagaria, desembriagaríem, desembriagaríeu, desembriagarien |
| Imperfet | desembriagava, desembriagaves, desembriagava, desembriagàvem, desembriagàveu, desembriagaven |
| Passat simple | desembriaguí, desembriagares, desembriagà, desembriagàrem, desembriagàreu, desembriagaren |
| Passat perifrastic | vaig desembriagar, vares desembriagar, va desembriagar, vàrem desembriagar, vàreu desembriagar, varen desembriagar |
Subjuntiu
| Present | desembriague, desembriagues, desembriague, desembriaguem, desembriagueu, desembriaguen |
|---|---|
| Imperfet | desembriagara, desembriagares, desembriagara, desembriagàrem, desembriagàreu, desembriagaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembriaga, desembriague, desembriaguem, desembriagueu, desembriaguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.