Conjugació del verb desembargar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembargar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desembargar |
|---|---|
| Gerundi | desembargant |
| Participi | desembargat, desembargada, desembargats, desembargades |
Indicatiu
| Present | desembargue, desembargues, desembarga, desembarguem, desembargueu, desembarguen |
|---|---|
| Futur | desembargaré, desembargaràs, desembargarà, desembargarem, desembargareu, desembargaran |
| Condicional | desembargaria, desembargaries, desembargaria, desembargaríem, desembargaríeu, desembargarien |
| Imperfet | desembargava, desembargaves, desembargava, desembargàvem, desembargàveu, desembargaven |
| Passat simple | desembarguí, desembargares, desembargà, desembargàrem, desembargàreu, desembargaren |
| Passat perifrastic | vaig desembargar, vares desembargar, va desembargar, vàrem desembargar, vàreu desembargar, varen desembargar |
Subjuntiu
| Present | desembargue, desembargues, desembargue, desembarguem, desembargueu, desembarguen |
|---|---|
| Imperfet | desembargara, desembargares, desembargara, desembargàrem, desembargàreu, desembargaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembarga, desembargue, desembarguem, desembargueu, desembarguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.