Conjugació del verb desembalumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembalumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desembalumar |
|---|---|
| Gerundi | desembalumant |
| Participi | desembalumat, desembalumada, desembalumats, desembalumades |
Indicatiu
| Present | desembalume, desembalumes, desembaluma, desembalumem, desembalumeu, desembalumen |
|---|---|
| Futur | desembalumaré, desembalumaràs, desembalumarà, desembalumarem, desembalumareu, desembalumaran |
| Condicional | desembalumaria, desembalumaries, desembalumaria, desembalumaríem, desembalumaríeu, desembalumarien |
| Imperfet | desembalumava, desembalumaves, desembalumava, desembalumàvem, desembalumàveu, desembalumaven |
| Passat simple | desembalumí, desembalumares, desembalumà, desembalumàrem, desembalumàreu, desembalumaren |
| Passat perifrastic | vaig desembalumar, vares desembalumar, va desembalumar, vàrem desembalumar, vàreu desembalumar, varen desembalumar |
Subjuntiu
| Present | desembalume, desembalumes, desembalume, desembalumem, desembalumeu, desembalumen |
|---|---|
| Imperfet | desembalumara, desembalumares, desembalumara, desembalumàrem, desembalumàreu, desembalumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembaluma, desembalume, desembalumem, desembalumeu, desembalumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.