Conjugació del verb desembalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | desembalcar |
|---|---|
| Gerundi | desembalcant |
| Participi | desembalcat, desembalcada, desembalcats, desembalcades |
Indicatiu
| Present | desembalque, desembalques, desembalca, desembalquem, desembalqueu, desembalquen |
|---|---|
| Futur | desembalcaré, desembalcaràs, desembalcarà, desembalcarem, desembalcareu, desembalcaran |
| Condicional | desembalcaria, desembalcaries, desembalcaria, desembalcaríem, desembalcaríeu, desembalcarien |
| Imperfet | desembalcava, desembalcaves, desembalcava, desembalcàvem, desembalcàveu, desembalcaven |
| Passat simple | desembalquí, desembalcares, desembalcà, desembalcàrem, desembalcàreu, desembalcaren |
| Passat perifrastic | vaig desembalcar, vares desembalcar, va desembalcar, vàrem desembalcar, vàreu desembalcar, varen desembalcar |
Subjuntiu
| Present | desembalque, desembalques, desembalque, desembalquem, desembalqueu, desembalquen |
|---|---|
| Imperfet | desembalcara, desembalcares, desembalcara, desembalcàrem, desembalcàreu, desembalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembalca, desembalque, desembalquem, desembalqueu, desembalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.