Conjugació del verb desembafar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembafar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desembafar |
|---|---|
| Gerundi | desembafant |
| Participi | desembafat, desembafada, desembafats, desembafades |
Indicatiu
| Present | desembafe, desembafes, desembafa, desembafem, desembafeu, desembafen |
|---|---|
| Futur | desembafaré, desembafaràs, desembafarà, desembafarem, desembafareu, desembafaran |
| Condicional | desembafaria, desembafaries, desembafaria, desembafaríem, desembafaríeu, desembafarien |
| Imperfet | desembafava, desembafaves, desembafava, desembafàvem, desembafàveu, desembafaven |
| Passat simple | desembafí, desembafares, desembafà, desembafàrem, desembafàreu, desembafaren |
| Passat perifrastic | vaig desembafar, vares desembafar, va desembafar, vàrem desembafar, vàreu desembafar, varen desembafar |
Subjuntiu
| Present | desembafe, desembafes, desembafe, desembafem, desembafeu, desembafen |
|---|---|
| Imperfet | desembafara, desembafares, desembafara, desembafàrem, desembafàreu, desembafaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembafa, desembafe, desembafem, desembafeu, desembafen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.