Conjugació del verb desembadocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de desembadocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | desembadocar |
|---|---|
| Gerundi | desembadocant |
| Participi | desembadocat, desembadocada, desembadocats, desembadocades |
Indicatiu
| Present | desembadoque, desembadoques, desembadoca, desembadoquem, desembadoqueu, desembadoquen |
|---|---|
| Futur | desembadocaré, desembadocaràs, desembadocarà, desembadocarem, desembadocareu, desembadocaran |
| Condicional | desembadocaria, desembadocaries, desembadocaria, desembadocaríem, desembadocaríeu, desembadocarien |
| Imperfet | desembadocava, desembadocaves, desembadocava, desembadocàvem, desembadocàveu, desembadocaven |
| Passat simple | desembadoquí, desembadocares, desembadocà, desembadocàrem, desembadocàreu, desembadocaren |
| Passat perifrastic | vaig desembadocar, vares desembadocar, va desembadocar, vàrem desembadocar, vàreu desembadocar, varen desembadocar |
Subjuntiu
| Present | desembadoque, desembadoques, desembadoque, desembadoquem, desembadoqueu, desembadoquen |
|---|---|
| Imperfet | desembadocara, desembadocares, desembadocara, desembadocàrem, desembadocàreu, desembadocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, desembadoca, desembadoque, desembadoquem, desembadoqueu, desembadoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.